dimecres, 8 d’octubre de 2014

La Saeta i Cantares

"Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar. 

Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres mi canción; yo amo los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles como pompas de jabón. Me gusta verlos pintarse de sol y grana, volar bajo el cielo azul, temblar súbitamente y quebrarse. Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante, no hay camino, sino estelas en la mar..." ANTONIO MACHADO

Grup de Dolçainers i Tabaleters el Cudol interpretant La Saeta i Cantares

La Saeta i Cantares són dues cançons del disc de Joan Manuel Serrat Dedicado a Antonio Machado, poeta, editat en 1969 i que va ajudar a consolidar i donar a conèixer les obres del poeta. La Saeta és un dels poemes més bells que Antonio Machado va deixar en herència per a la Setmana Santa andalusa i que ha servit d'icona per a confraries com Los Gitanos, que l'han adoptat com a himne. Actualment és una de les marxes més tocades en tota Andalusia. En Cantares, Joan Manuel Serrat utilitza tres estrofes dels Proverbios y Cantares d'Antonio Machado, seguides per tres estrofes escrites pel propi Serrat en les quals incorpora els versos "caminante, no hay camino, se hace camino al andar".

Antoni de la Asunción i Andrés va arranjar aquestes dues cançons de Serrat per a que, interpretades pel Grup de Dolçainers i Tabaleters el Cudol, serviren de clausura de la cerimònia de lliurament dels XXXIII Premis de la Crítica Literària Valenciana celebrada el 26 de setembre de 2014 en la Casa de Cultura de Rocafort, localitat de l'Horta Nord on Antonio Machado va viure des de novembre de 1936 fins a abril de 1938 i que celebrava el 75 aniversari de la seua mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada