dissabte, 13 de novembre del 2010

Taller de respiració per a dolçaina

La respiració és un aspecte essencial en els instruments de vent, però en la dolçaina encara és més important perquè és un instrument de doble canya i la quantitat d'aire que cal expulsar per a fer-la sonar és elevada. És per açò pel que no cal malgastar gens d'aire i respirar d'una manera eficaç per a poder tocar sense problemes ni fatigues.

CONCEPTES BÀSICS

Respiració: intercanvi de gasos que realitza un ésser viu amb el medi ambient. En el cas dels vertebrats aquest intercanvi es realitza principalment a nivell dels pulmons i les brànquies per l'acció de l'anomenat sistema respiratori, prenent oxigen (O2) i alliberant diòxid de carboni (CO2). 

Ventilació pulmonar: La ventilació pulmonar és el procés pel qual es renova l'aire que contenen els pulmons, consta de dues etapes successives: la inspiració i l'expiració provocades pels moviments de la caixa toràcica. Aquests moviments són produïts pels músculs intercostals, la relaxació d'aquests i del diafragma i l'elasticitat del teixit pulmonar fan que es redueixi el volum de la caixa toràcica i s'expulsi l'aire; mentre que la seva contracció provoca l'aixecament de les costelles i aplanar el diafragma deixant més espai pels pulmons. 

Diafragma: El diafragma és el múscul que, separa l'abdomen i el tòrax. Està situat davall dels pulmons i per damunt dels òrgans de l'aparell digestiu. La seua estructura en forma de cúpula comprèn una porció muscular perifèrica i una de central aponeuròtica o tendinosa anomenada centre frènic. Té uns orificis o hiatus per on passen l'esòfag, els dos nervis pneumogàstrics, l'aorta, la vena cava inferior i altres vasos i nervis. És el principal múscul inspiratori ja que en contreure's fa augmentar el volum toràcic. Quan el diafragma es relaxa l'aire és expirat per la mateixa elasticitat dels teixits pulmonars. També intervé en actes reflexos o voluntaris com la defecació, orinar, riure, en el singlot i el vòmit.

LA RESPIRACIÓ COSTO-ABDOMINAL 

Generalment, es descriuen 3 tipus bàsics de respiració: la clavicular, l'intercostal (pectoral), i la cost-abdominal (cost-diafragmàtica o completa). Aquesta última és la respiració òptima per a la fonació. 

La respiració clavicular (toràcica superior) és la que es fa aprofitant la part superior dels pulmons, pujant les espatlles i les clavícules en respirar i provocant la contracció dels músculs suspensors de la laringe que dificulten el seu funcionament. Només s’aconsegueix utilitzar un 25% aproximadament de la capacitat màxima. 

La respiració intercostal (toràcica intermèdia) es practica dilatant el tòrax i expandint les costelles, amb el que s'aconsegueix un descens parcial del diafragma i un augment de la quantitat d'aire respecte del tipus anterior. La posició adoptada per a ella és poc natural i dificulta l'emissió de la veu. 

La respiració cost-abdominal (abdominal o diafragmàtica) mobilitza l'epigastri (la part més baixa del tòrax i la més alta de l'abdomen), que és la zona on hi ha un major control voluntari de la respiració. En aquest tipus de respiració el diafragma realitza el seu màxim descens espentant les vísceres abdominals cap avall i cap endavant, amb la qual cosa s'aprecia un augment de volum de l'abdomen i del diàmetre toràcic que es completa amb moviments costals, per la qual cosa provoca la màxima dilatació dels pulmons, fins al 60%. La respiració cost-abdominal és la que utilitzem mentres dormim, ja que en estar estirats, l'única part que podem desplaçar fàcilment per ampliar la nostra respiració és l'abdomen. Aquest coneixement instintiu, natural en la nostra espècie, és patent en els nadons, tot i que els hàbits sedentaris i de vestimenta dels adults, a poc a poc ens eduquen a costums insanes sobre això, que fomenten únicament una respiració superficial, renovant només una part reduïda de l'aire que està en els nostres pulmons i una menor oxigenació general del nostre cos. 



L'AUGMENT DE LA CAPACITAT RESPIRATÒRIA 

Pel que fa al desenvolupament pneumològic de l'ésser humà, hem d'aclarir que abans dels 7 anys no és possible obtenir resultats significatius en els tests pulmonars. El ritme respiratori dels xiquets i xiquetes és molt diferent al dels adults: en néixer, de 40 a 70 vegades per minut, 25 vegades als 5 anys; 20 vegades als 15 anys, i de 5 a 17 vegades en un adult (depenent del seu entrenament respiratori). Això obligarà a replantejar-se el nombre i la col.locació de les respiracions i del fraseig de les cançons, adequant-los a cada ritme respiratori segons les seues edats. També hem d'assenyalar el valor relaxant de les respiracions lentes i profundes, com a mitjà d'afrontament de l'estrès de l'intèrpret. 

La respiració vegetativa, en repòs, renova uns 500 ml. d'aire, tot i que tocant la dolçaina, així com la pràctica del cant, exigeix una quantitat més important (de l'ordre de 1.000-1.500 ml.), per la qual cosa es fa imprescindible fer conscient el control de la respiració. 

Exercici 1. Observar el funcionament de l'abdomen en la respiració: Estirar-se a terra, sobre una manta o catifa, cap per amunt, relaxar-se i notar que l'abdomen creix durant la inspiració. Unflar la panxa de forma exagerada, col locar un objecte a sobre (un llibre ...) i fer que es moga. 

Exercici 2. Control abdominal en l'expiració: De peu, inspirar i fer petites sacsejades rítmiques de la musculatura abdominal amb els sons s, ps o ts. 

Exercici 3. Manteniment de la pressió abdominal en l'expiració (suport): En parelles, un davant l'altre. Un s'inspira i a continuació expulsa l'aire amb molta pressió per la boca quasi tancada (podem fer-ho amb un psssss, pshshsh, fffffffff, xtxtxtxt ...), mentre l'altre controla amb la mà pressionant l'abdomen, que la pressió es mantinga constant. 

Exercici 4. Pràctica de la inspiració ràpida: De peu, inspirar ràpidament en 1 temps i expirar a 1-2-3, inspirar en 1 i expirar a 1-2-3-4, inspirar en 1 i expirar a 1-2-3-4-5, i així successivament fins a 10. D'aquesta manera es practica la respiració profunda i la inspiració ràpida. 

Exercici 5. Augment de la capacitat aèria (I): De peu, amb les cames una mica separades, inspirar profundament pel nas a la vegada que pugem els braços amunt. Retenir un instant i expulsar l'aire a la vegada que dobleguem el cos cap a baix per la cintura fins que les mans toquin el terra o els peus. 

Exercici 6. Augment de la capacitat aèria (II): De peu, amb les cames una mica separades, inspirar profundament pel nas a la vegada que aixequem els braços amunt. Retenir l'aire un instant i expulsar l'aire a la vegada que dobleguem el cos cap a un costat. Quan tornem a la posició vertical, deixar anar tot l'aire. Repetir l'exercici cap a l'altre costat. 

Exercici 7. Pràctica de respiració costal (I): De peu, amb les cames lleugerament separades, posar les mans a la cintura on s'ubiquen les últimes costelles. Inspirar profundament observant com s'eixampla el tòrax i com les mans van cap a fora. Retenir l'aire i expulsar-lo lentament, comprovant com les mans retornen a la posició inicial. 

Exercici 8. Pràctica de respiració costal (II): Drets, amb les cames lleugerament separades, posar les mans a la cintura on s'ubiquen les últimes costelles. Inspirar expandint el tòrax. Retenir l'aire i efectuar una torsió cap a un costat. Tornar a la posició inicial, expulsant l'aire lentament. Repetir l'exercici cap a l'altre costat. 

Exercici 9. Pràctica de respiració cost-abdominal: Drets, amb les cames lleugerament separades, posar una mà a la cintura on s'ubiquen les últimes costelles i l'altra a l'abdomen. Inspirar en dos temps: primer expandints el tòrax (costelles) i a continuació l'abdomen. Retenir l'aire i expulsar-lo lentament, comprovant com les mans retornen a la posició inicial. 

Exercici 10. Pràctica de expiració contínua: Inspirar pel nas cost-abdominals, i expirar per la boca a poc a poc, bufant un ciri sense apagar. 

Exercici 11. Pràctica de prolongar l'expiració: Inspirar profundament pel nas cost-abdominals, bloquejar el diafragma i expulsar molt lentament l'aire per la boca sense interrupció. Podem controlar el temps d'expiració i veure com augmenta progressivament. 

Exercici 12. Eixamplament del pas de l'aire per les fosses nasals: Inspirar pel nas eixamplant bé les fosses nasals (màscara/semisonrisa), en xicotets intervals. Retenir un moment l'aire i espirat de nou pel nas. 

Exercici 13. Neteja de fosses nasals mitjançant la inspiració: Inspirar i expirar alternativament per cada fossa nasal tapant l'altra amb la mà i obrint una mica el pas tirant de la galta corresponent. 

DESENVOLUPAMENT DE LA TÈCNICA VOCAL 

Exercicis de respiració

Exercici 1: Ens tombem a terra mirant cap amunt amb les cames estirades i els braços enganxats al cos. Comencem a inspirar i expirar de forma natural, sense forçar la musculatura, i observant com en aquesta posició el diafragma s'acciona de forma automàtica. Passats 2 o 3 minuts ens posem un llibre gran a l'altura del ventre i comencem a treballar la respiració de forma conscient, inspirant amb normalitat i expirant molt poc a poc. Després de 2 o 3 minuts, canviem de postura i ens posem cara avall repetint el més aviat realitzat. Aquesta vegada posarem el llibre a la zona lumbar aproximadament. 

Exercici 2: De peu o asseguts (segons es prefereixi) inspirem aire pel nas i el deixem anar per la boca molt poc a poc, intentant produir el so tssss si és possible, i mesurarem en segons el temps que aguantem expulsant l'aire. Aquest exercici el podem realitzar un màxim de 2 o 3 vegades seguides. 

Exercici 3: Agafem l'aire en 4 temps i ho deixem anar igualment en altres 4, realitzant sempre una respiració diafragmàtica, i simultanejant la realització de l'exercici amb una altra activitat física (caminar, activitats manuals...) 

Exercici 4: El següent exercici consta de set fases, durant cadascuna de elles un mínim de 5 temps (es poden augmentar gradualment). A la 1ª fase inspirem fins a omplir aproximadament la meitat de la nostra capacitat pulmonar a la vegada que elevem els braços fins a posar-los en creu. En aquesta posició realitzem la 2ª fase, que consisteix a bloquejar l'aire que tenim dins. Durant la 3ª fase tornem a inspirar, completant fins a la respiració i el que ens queda de capacitat, i a la seua vegada pugem els braços fins a dalt (gairebé paral.lels al capdavant). Tornem a bloquejar l'aire a la 4ª fase, i en la 5ª començarem a expulsar-lo fins arribar a deixar anar aproximadament la meitat d'aquest, mentre baixem els braços i els tornem a posar en creu. Bloquejat de nou el que ens queda d'aire en aquesta posició a la 6ª fase, i per últim deixem anar el que ens quedi d'aquest en la 7ª i última fase, a la vegada que baixem els braços fins a enganxar-los al cos. Aquest exercici no s'ha de fer més de 3 o 4 vegades seguides. 

Exercici 5: Inspirem amb normalitat i enviem callar de forma intermitent i contundent, amb el so TS, enfortint fins al diafragma. 

Exercicis de relaxació muscular 

Exercici 1: Girem el cap lentament cap a dreta i esquerra (com negant), cap endavant i cap enrere (com assentint) i cap als espatlles alternativament (com dubtant). Realitzem cada gir un mínim de 10 vegades. 

Exercici 2: Girem les espatlles en cercle de forma alternativa (primer un i després un altre) cap enrere i després cap a davant, amb els braços caiguts i molt lentament. Farem cada gir un mínim de 10 vegades. 

Exercici 3: Amb les cames i els malucs immòbils (en la mesura del possible) i dretes, girem el tronc sobre la cintura en cercle, primer cap a la dreta i després cap a l'esquerra. Si resulta dificultós en un principi, es pot començar subdividint l'exercici en quatre parts (davant, dreta, esquerra i enrera) fins a que es domine millor i es pugui realitzar el cercle complet. Farem cada gir un mínim de 6 vegades. 

Exercici 4: Amb els genolls una mica flexionats i el tronc immòbil actuant com a eix, girem els malucs en cercle en ambdós sentits, realitzant cadascun dels girs un mínim de 10 vegades. 

Exercicis de relaxació i enfortiment bucal

Exercici 1. Morritos: Amb la boca tancada, traiem els llavis una mica cap fora com si fóssim a besar, i pugem i baixem la mandíbula en aquesta posició. 

Exercici 2. Fàstic-sorpresa: Arrugues tota la cara com posant un gest de fàstic o menyspreu, i la estirem després com a gest de sorpresa. 

Exercici 3. Llavis forts: Amb les dents junts, premem els llavis al màxim durant uns segons, i tot seguit els estirem deixant veure les dents. 

Exercici 4. Boca de peix: Amb els llavis una mica cap a fora, obrim i tanquem la boca deixant caure la mandíbula, la qual ha d'estar el més relaxada possible. 

Exercici 5. Mandíbula: Amb la boca oberta i la mandíbula relaxada (com babaua), mourem aquesta lentament cap a la dreta i després cap a l'esquerra. 

Exercici 6. Màscara o somriure hipòcrita: Contraure els pòmuls de manera que adoptem un gest més o menys de somriure, i els deixem anar després deixant tota la musculatura relaxada. 

Exercici 7. Neteja de dents: Amb la boca tancada, girem la llengua en cercle en els dos sentits, situant-la per girar entre els llavis i els dents. 

Exercici 8. Creu: Amb la boca entreoberta, toquem amb la punta de la llengua les dents superiors, els inferiors, i les comissures dels llavis (com fent una creu). Seguirem sempre el mateix ordre, i la velocitat de realització dependrà del grau de destresa amb què es realitzi l'exercici. 

Exercici 9. Llengua fora: Traiem la llengua estirant-lo durant uns segons i la tornem a ficar a la boca. 

Exercici 10. Ta-ca: Pronunciar durant una estona i sense interrupcions (llevat per respirar) les síl.labes taca, començant lentament i augmentant la velocitat a mesura que domina l'exercici. Realitzarem tots aquests exercicis un mínim de 10 vegades.


Susana Díaz i Tejedor
Dolçainera del Grup de Dolçainers i Tabaleters el Cudol i mestra del Grup de Dolçainers Sant Josep de Pignatelli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada