diumenge, 1 d’abril de 2012

La música contra el fracàs escolar

La música és una eficaç eina per a lluitar contra el fracàs escolar segons la tesi doctoral El rendiment acadèmic dels alumnes de primària que cursen estudis artístic-musicals a la Comunitat Valenciana de Mª Carmen Reyes, doctora en Art, Filosofia i Creativitat, psicopedagoga i violinista. Les xifres del treball són eloqüents ja que el 99% dels alumnes-músics de la mostra de l'estudi aprova: el 37% amb excel·lent de nota mitjana, el 42% amb notable, el 11% amb bé i el 9% amb suficient.

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) ha constatat que prestigiosos estudis i iniciatives ja indicaven la bondat del binomi música-estudis i amb els resultats d'aquesta investigació es dóna un altre pas determinant. La FSMCV estima que una major integració de la música en l'educació aconseguiria un millor rendiment acadèmic en els alumnes a curt termini. 

Reyes argumenta en la seua tesi doctoral que “la música ha d'ocupar en el sistema educatiu un paper destacat pels seus beneficis en altres assignatures (matemàtiques, llengua, coneixement del mitjà, educació física…) i en el desenvolupament evolutiu dels alumnes”. A més, creu que “és necessari que el nombre d'hores de docència que se li dedica a la música siga ampliat o reorientat de manera eficient”.

La investigació s'ha realitzat sobre la base de 4.300 alumnes de tots els cursos de l'etapa primària en 18 col·legis públics de 14 municipis del País Valencià. El 5,87% dels alumnes objecte de l'anàlisi estudien en societats musicals. En la província d'Alacant ho fan el 2,3%, a Castelló el 8,3% i a València el 6%. La tesi doctoral exposa que resulta indispensable utilitzar la música dins del procés d'aprenentatge perquè és un estímul que enriqueix els processos sensorials, motors i cognitius (pensament, llenguatge, aprenentatge i memòria) a més de fomentar la creativitat. 

El País Valencià té la segona taxa més elevada (36,9%) de fracàs escolar d'Espanya després de Balears i és la que menys ha reduït l'índex en els últims cinc cursos. A Espanya la taxa està en el 31,2% i la mitjana europea se situa en el 14,4%.

La FSMCV és una associació amb més de 40 anys d'existència que agrupa a 536 societats musicals d'Alacant, Castelló i València (el 50% del total espanyol) amb 40.000 músics, 60.000 alumnes de les escoles de música i més de 200.000 socis. Les societats musicals són el principal agent cultural del País Valencià segons un recent estudi de la Universitat de València.

Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, creu que “la música és un arma contra el fracàs escolar” i assegura que “escometre un projecte educatiu eficaç en el qual la música tinga una presència major seria més fàcil al  País Valencià  ja que altres comunitats autònomes no tenen els seus mitjans, als quals es podria destinar una part dels recursos per a lluitar contra aquest greu problema”Almeria, pensa, no obstant açò, que “en la resta d'Espanya també seria possible abordar aquest projecte. Cal obrir el debat en tots els estaments educatius, sindicals i polítics per a desenvolupar una educació eficaç. Ens juguem el futur”. Remigi Morant, professor de la Universitat de València i assessor educatiu de la FSMCV, assenyala que “de la confluència organitzada de l'ensenyament formal (reglada), no formal (no reglada) i informal de la música es poden obtenir grans beneficis educatius”

Manuel Tomás, director del Conservatori Professional de Música de Torrent i assessor educatiu de la FSMCV, manifesta sobre aquest tema que "els estudiants de música són el paradigma de la cultura de l'esforç en el nostre sistema educatiu, des de molt joves dediquen molt temps a l'estudi individual i desenvolupen valuoses competències entre les quals cal destacar el treball en equip, la realització de pràctiques col·laboratives i alts nivells d'exigència personal". 

ESTUDIS CIENTÍFICS, PROJECTES I INICIATIVES

Els professors Darby I. Southgate i Vincent J. Roscigno de la Universitat d'Ohio en la seua investigació  L'impacte de la música en la infància i assoliments en l'adolescència van abordar els beneficis de l'estudi de la música en el rendiment acadèmic de xiquets i joves. Els resultats van ser clars: millores generalitzades amb especial incidència en matemàtiques i llengua per part de l'alumnat que seguia estudis musicals tant dins com fora de l'ensenyament reglat. 

Debra S. O’Connell, professora de la Universitat de Carolina del Nord, en  L'impacte de l'educació musical en aspectes de la pròpia infància va exposar la importància de l'educació musical en la conformació de la personalitat per a evitar els abandons dels estudiants i el fracàs escolar. L'estudi conclou sobre una mostra de 13.000 alumnes que “els estudiants que segueixen estudis de formació musical tenen millors resultats acadèmics en llengua, matemàtiques, història i ciència que els seus companys sense aquests estudis”.

El professor de la Universitat de Bethel a Minnesota, John Benham, va publicar els estudis de Debra S. O’Connell i d'altres investigadors en un informe denominat El projecte Geòrgia; Un informe sobre l'educació artística en l'estat de Geòrgia en el qual s'exposa que els alumnes d'escoles que tenen programa de música tenen millors notes (90,2% enfront del 72,9%), expedients qualificats amb excel·lent o molt bé (90,9%) i major assistència (93,3% enfront del 84,9%) que les que no tenen. 

El periòdic Times va publicar diversos articles en 1998, en una campanya contra la desaparició o reducció de l'ensenyament musical, que sostenien que la investigació científica demostrava que la música jugava un paper crucial en el funcionament del cervell, i que la música podia ajudar en el procés d'aprenentatge. Un mes després el ministre d'Educació va garantir que es dedicaria més temps a l'ensenyament musical.

El projecte Escoles Tàndem (entre centres educatius públics i conservatoris o escoles de música), presentat recentment, té com a objectiu combatre el fracàs escolar, potenciar capacitats cognitives, millorar el prestigi i el risc de segregació de les escoles públiques. Aquesta iniciativa de l'Obra Social de CatalunyaCaixa també considera que la música facilita l'aprenentatge d'altres coneixements i s'inspira en les Magnet Schools dels Estats Units, escoles públiques especialitzades en música, ciències, idiomes, art…

Així mateix, el Programa d'Enriquiment Educatiu per a Alumnes amb Altes Capacitats de la Comunitat de Madrid en el qual participen d'octubre a maig 1.500 escolars, que presenten una gran capacitat intel·lectual, té en aquest curs com a lema Amb la música per totes parts amb el qual es pretén estimular el potencial i la creativitat dels estudiants. 

Vicente Alonso i María Ángeles Bermell (Didàctica de l'Expressió Musical de la Universitat de València) en el Butlletí de Psicologia afirmen que “l'experiència musical primerenca exerceix una gran influència en el desenvolupament intel·lectual, emocional i social del xiquet” i exposen algunes conclusions de diversos estudis: “Brown, Sherril i Gench, van arribar a la conclusió que la participació amb preescolars accelera i millora aptituds cognitives i psicomotores”.

ALTRES ESTUDIS I ACTIVITATS

Meravelles Díaz (Universitat del País Basc), en una anàlisi de l'educació musical en l'etapa primària amb l'objectiu de recolzar i enfortir l'ensenyament musical assegura que s'ha de potenciar la coordinació i unió entre l'ensenyament general i l'especialitzada per a conferir a la música l'espai que li correspon.

L'àrea de formació de la FSMCV va programar un curs que, sota el títol Música per a créixer ajuda als docents a treballar amb els alumnes més xicotets de les escoles de música. El curs constava de quatre tallers que van abordar el cant i els contes musicals, audició i relaxació, imaginació, moviment i danses, i organització d'una classe de música.


Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada