dilluns, 20 de desembre del 2010

Taller d'ergonomia per a dolçaina i percussió

Els problemes mèdics que afecten als músics rarament transcendeixen. Encara així, representen una important xacra per a aquesta professió. No solament disminueixen la seua qualitat de vida si no que, sovint, limiten, frenen o finalitzen la seua projecció professional. Els moviments repetitius realitzats en postures i condicions poc ergonòmiques, així com les pressions externes o autoimposades, situen al músic entre els col·lectius més predisposats a patir malalties de tipus professional. Aquest escenari desfavorable sol agreujar-se per l'escassa formació i la poca consciència que té el músic del treball físic que comporta la seua activitat. Açò li porta, sovint, a negligir els principis bàsics de l'entrenament, de la recuperació i, fins i tot, de l'aprenentatge i a realitzar un escàs treball corporal. L'adquisició d'uns mínims coneixements anatòmics, fisiològics, ergonòmics i posturals bàsics sembla imprescindible per a poder canviar la seua actitud. Tal formació, al costat de la incorporació de programes de condicionament físic i treball corporal, semblen l'eina més indicada per a millorar la qualitat de vida del músic. Aquests coneixements haurien de transmetre's ja durant la fase de formació del músic i haurien d'actualitzar-se periòdicament realitzant-se intervencions preventives tant per a professors com a músics professionals.

Encara que les causes d'aquestes malalties poden ser múltiples, existeixen uns factors de risc amb major pes. El principal es basa en un aforisme que ens diu que no hi ha cap gest que siga el bastant lleuger com perquè, si ho repetim suficients vegades, no ens acabe lesionant. El problema del músic és que, per a aconseguir un nivell suficient de destresa i, després, mantenir-ho, ha de repetir tot el que fa infinitat de vegades. Quasi sempre les suficients com perquè puga lesionar-se. A més, aqueix moviment repetitiu se sol realitzar sota una certa tensió usant un instrument musical que està pensat perquè es puguen realitzar sobre ell els més inimaginables virtuosismes, perquè tinga projecció i potència sonora i, fins i tot, que siga estètic però, en cap cas, pensat per a que s'adapte al músic. Amb tot açò fàcilment es comprendrà que les probabilitats d'emmalaltir són molt altes en aquest col·lectiu. De totes maneres, basant-se en els coneixements existents, aquest elevat nombre de lesions en els músics podria reduir-se si els músics prestaren més atenció a com usen el seu cos mentre practiquen i toquen. Aquesta falta de culte al cos ve, sens dubte, condicionada perquè el músic no té una vertadera consciència que la seua activitat implica, encara que habitualment no de forma generalitzada si no en regions concretes del seu cos, unes demandes físiques elevades. Juga en contra del músic el fet que els esforços i tensions lligats a la interpretació musical no sempre generen símptomes immediats que puguen avisar al músic dels seus excessos. L'activitat repetitiva més aviat genera petits canvis imperceptibles que es van acumulant i que acaben posant-se de manifest al cap d'un temps més o menys llarg. 

Normalment existeix un factor desencadenant que acaba desequilibrant una zona que ja estava sobre-exercitada. Habitualment es tracta de canvis en la rutina de treball (increment sobtat de les hores d'assaig per una examen, audició, concert, curs...), canvis en el repertori, la tècnica, l'instrument o el professor i factors personals, familiars o laborals. En general, el músic procura solucionar pel seu compte les molèsties intentant evitar haver de consultar amb els companys o professors el seu problema. Aquesta cautela ve condicionada, d'una banda, per la por que els alumnes o companys puguen interpretar el seu problema com derivat d'una mala tècnica o puga perillar el seu lloc de treball. D'altra banda, pel fet que, quan es decideix a consultar amb un metge, poques vegades troba comprensió i suport i, quasi sempre, la indicació de deixar de tocar, a la qual el músic té pànic.

Però el músic sí hauria de conèixer, de forma molt elemental, quines estructures anatòmiques són les responsables de l'execució instrumental i quines limitacions tenen. Al mateix temps, seria desitjable que sabera baix quines condicions el seu organisme treballa amb una màxima eficàcia i en què situacions es col·loca baix risc d'emmalaltir. Açò li permetria entendre la necessitat de realitzar canvis relacionats amb la higiene de treball, l'ergonomia i el condicionament físic i psíquic del seu cos. Si el músic comprèn en què condicions la fatiga muscular o mental és més intensa, en quins gestos tècnics es carreguen les articulacions o baix quin règim de treball s'acumula major tensió, més fàcilment incorporarà petites pauses durant el treball, pautes progressives quan es plantege canvis en la intensitat de tocar o, per citar només alguns exemples, utilitzar el treball mental en períodes en què necessite assajar més de el que el seu cos està preparat.

CONSELLS BÀSICS

Fes estiraments de la musculatura abans i després de tocar. 

No augmentes bruscament les hores d'assaig o estudi, màxim 20 minuts més cada dia.

Comença a una velocitat lenta i augmenta progressivament la dificultat.

No t'obsessiones a repetir un passatge o gest que no acaba d'eixir bé.

Treballa en unes condicions òptimes, llum, sorolls, temperatura, alçada del faristol i la banqueta...

Respecta les hores de son i les menjades. 

Deixa els passatges i les peces més difícils per al mig de la jornada, quan la musculatura ja està preparada i encara no està esgotada.

Fes pauses de 5 a 10 minuts cada mitja hora. Pots aprofitar-les per estirar la musculatura sobrecarregada, moure suaument les zones més tenses o, simplement, per caminar un poc.

Estigues atent al teu cos, la tensió muscular que utilitzes, com respires, el recolzament equilibrat dels peus...

Fes alguna activitat física complementària, però evita els esports de contacte. Aixó et permetrà compensar desequilibris i eliminar tensions.

No toquis mai amb dolor. En aquest cas has de parar de tocar i fer estiraments suaus. Si reapareix en properes sessions cal demanar ajuda el més ràpid possible.





Jaume Rosset i Llobet
Responsable mèdic de l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art de Terrassa

dimarts, 7 de desembre del 2010

X Aniversari de La Colla d'Algemesí

El dissabte dia 11 de desembre a les 19.30 es celebra al Teatre Municipal d'Algemesí el concert de cloenda del X Aniversari de La Colla d'Algemesí, formació de dolçaines i percussió dirigida per Antoni de la Asunción i Andrés. En la primera part de l'acte s'estrena una nova obra del director del grup, Una colla de 10:

Carregat de Bombo, d'Antoni de la Asunción i Andrés
Curro Jiménez, d'Antón García Abril
L'últim Mohicano, de Trevor Jones
Una colla de 10, d'Antoni de la Asunción i Andrés
Ventall Obert, de Josep Basset i Hipòlit Agulló

La segona part compta amb la col·laboració de la secció de metalls de la Societat Musical d'Algemesí:

Salimar, d'Antoni de la Asunción i Andrés
Als Zuavos, de Fernando Cantó
La Primavera, de Josep Lluís Valldecabres
Adalil, de Saül Gómez
Alamir, de José Rafael Pascual Vilaplana
La Muixeranga d'Algemesí, versió de Xavier Richart i J. Sempere


La Colla d'Algemesí es funda a l'any 2000 des de dins l'Escola Municipal de Tabal i Dolçaina d'Algemesí, la primera de tot el país amb més de trenta anys de treball, per aglutinar a la gent que volia avançar un pas més en l'estudi d'aquests instruments, constituint un conjunt instrumental aplicat tant a la musica tradicional i festera de carrer com a les noves tendències de composició per a dolçaina i percussió, que obrin un gran ventall d'exploració del recursos interpretatius del nostre benvolgut instrument tradicional, a més d'afegir els nous timbres de la més diversa percussió a l'ancestral tabal.

D'aquesta manera incorpora al seu repertori obres de concert de diferents compositors actuals com Carles Santos, Pascual-Vilaplana, Arnau Bataller o Antoni de la Asunción i Andrés entre altres, per tal d'aprofundir dins de les noves sonoritats per a dolçaina i percussió.

Des de la seua constitució ha actuat en cercaviles, processons, romeries, entrades de moros i cristians i tota classe d'actes festius, així com realitzant concerts en gran quantitat de pobles i ciutats del nostre territori.

Participa en l'organització de les quatre primeres edicions del Musicat d'Algemesí (1996, 1998, 1999 i 2000), en el de 1999 presenta la versió per a dolçaines i banda de la Muixeranga del mestre V. López Gurrea en col·laboració amb la Banda Simfònica d'Algemesí. L'any 2002 guanya el segon premi del Concurs d'Interpretació Ciutat d'Algemesí. En 2004 co-organitza a la seua ciutat l'Aplec de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters de la que n'és membre i s'incorpora a la campanya SARC de la Diputació de València. També caldria fer menció a la participació en el Certamen de Colles d'Altea en la I edició, l'any 2004 i en la III edició, l'any 2008.

Actualment compta amb vint-i-cinc membres als que van afegint-se altres alumnes de l'escola i músics d'altres poblacions que volen participar del seu projecte. El seu president és des de l'any 2010 Salvador Candel Benedito i el director Antoni de la Asunción i Andrés des de l'any 2006.