dimecres, 28 març de 2012

Taller de raspat de canyes per a dolçaina

La canya és la part de la dolçaina que es fa vibrar mitjançant els llavis al mateix temps que inundem d'aire l'instrument aconseguint així articular i afinar les diferents notes. Com que les canyes estan fetes d'un element vegetal crescut de forma salvatge, encara que un fabricant utilitze sempre el mateix mètode és pràcticament impossible obtenir dues iguals. Per açò, uns retocs subtils poden fer arribar a una canya a registres o aspectes que no venien amb ella, bé siga pel factor humà o per la matèria primera.

Manipular les canyes no és tasca fàcil ja que pot portar a inutilitzar-les o deixar-les d'una manera no desitjada. La manera de fer-ho es basa en dos aspectes, l'obertura i el raspat. L'obertura pot realitzar-se amb uns alicates, obrint i tancant per la part filada de la canya. El raspat ha de fer-se partint de la zona del filferro cap a la zona més fina de la canya, sempre en eixa direcció i sentit. Per a açò ha d'utilitzar-se una navalla de raspat de canyes d'instruments. Es pot fer adaptant algun altre tipus d'eina, però correm el risc de trencar la canya sense haver dut a terme cap acció.

Primer de tot dir que cal utilitzar tudells ST2 i ST3. El ST2 és apte per a canyes amb excés de brillantor, on els aguts costen més però és més fàcil manejar-los. El ST3 s'adapta millor a canyes sordes. Augmenta el Re agut, dóna més brillantor i els aguts eixien en més facilitat encara que costa més afinar-los. És per tant ideal per a tocar al carrer.

Alhora de triar una canya hem de procurar buscar-la amb les dues pales simètriques i que no tinguen taques marrons que indiquen defectes en el procés de secat. A més ens fixarem en les mides. Si la distància al pont és inferior a 17.5 mm el Re agut estarà alt, pel que haurem de rascar fins arribar als 17.5 mm. Si la distància es superior no podrem fer res per a solucionar-lo. També hem de veure la canya al trasllum, i si la claror passa per més de 8.5 mm tindrem problemes en els aguts, la canya tindrà poca resistència i es tancarà en molta facilitat. Si passa per menys rebaixarem fins aconseguir l'afinació correcta. Rasparem sempre en forma de V intentant igualar les pales, però si una es molt grossa i l’altra molt fina no podrem igualar-les per tant rebaixarem poc a poc i anirem provant.

Per a millorar una canya sorda cal posar un tudell ST3, jugar amb el fil d’aram, i raspar-la des de la caixa de ressonància fins a la punta per crear una aresta en els quatre costats, es a dir remarcar el cantons per poder obtenir més brillantor. Si matem els cantons la canya es tornarà més sorda.

Quan una canya que sona bé al principi i després perd el so, es perquè esta verda, i per tant cal deixar-la una temporada.

A una canya dura, on el gruix de la pala es molt gran, cal llevar-li fusta de la pala més gruixa. La caixa de ressonància no ha de passar de 2 mm cada pala i cal tindré en compte que no devem rebaixar el pont per no baixar el Re agut. 

Passem a analitzar els efectes de diferents raspats:



1. Millora l'atac, tocar piano en tot el registre i puja l'afinació del Re greu.
2. Millora l'atac en el registre agut i dona més llibertat en l'atac dels greus. Millora el lligat i els pianos en els aguts.
3. Atac més fàcil amb més flexibilitat.
4. Facilita el registre greu produint un so més fosc.
5. Facilitat del registre greu.
6. Millora el registre agut, millora l'atac, so més brillant i més flexibilitat.
7. So més brillant.
8. Baixa una mica l'afinació general de la canya, sobretot del Mi agut.
9. Puja una mica l'afinació del La.
10. Puja els aguts.



Alejandro Blay i Manzanera
Director i dolçainer de la Colla de Dolçainers i Tabaleters La Brama, i mestre de dolçaina i tabal a la Universitat Popular de València

3 comentaris:

Pau Puig ha dit...

Molt bona idea de penjar aquest material!!.
Ep, però aneu en compte que el punt nou és al revés. Si rasquem ahí no baixem l'afinació del LA, sinó que la pujem un poc(i no sempre). En els apunts vells està malament, ho sento...hehe.
Au, a rascaaaaarrr!!
Salut.
Pau

l'agrupació cultural de dolçainers i tabaleters 'el Cudol' ha dit...

Moltes gràcies per l'apunt Pau! Ja està editat. Encantats de que hi haja algú al altre costat i el text siga útil. Saluts!

Rafelo ha dit...

Gràcies per compartir el coneixement. Des de 1999 porte tocant i tractant d'aprendre amb professors (¿mestres?, tant no) i sempre he practicat l'autoaprenentatge per a dominar el gran secret de les canyes dels constructors valencians. Mai m'ho han explicat tan clar com tu. Felicitats.

Publica un comentari a l'entrada